En nom de què?

Avui han matat a un terrorista que no deixa de ser una persona i millons de persones surten al carrer amb banderes americanes emborratxats per la seva mort, celebrant la seva mort . Primer em provoca sorpresa, la seva mort era desitjada des de feia molts anys, desprès em provoca respecta i por, els seus seguidors, evidentment no es quedaran amb les mans plegades plorant de pena i finalment em provoca ràbia, consternació. Com podem estar contents per la mort d'una persona? Fins aquí ha arribat la nostre evolució? És això, són aquestes actituts les correctes? Per qué pensem'ho per un moment. I si un dia ens cau a nosaltres l'etiqueta de perillosos? N'estarem nosaltres orgullosos? Sortirem al carrer per explicar a la gent que no, que s'han equivocat, que no sóc jo, i mentre la policia se'ns en porta a la pressó, criadrem amb totes les forces que s'equivoquen, que era un altre...per qué n'era un altre realment el culpable? No sóm tots possibles culpables de la nostre passivitat, negativa per dir les coses pel seu nom? Ens tenen ficats dins una caixa i n'extreuen un de nosaltres de tant en tant, com els conillets dels mags, i des d'aquell moment ja no hi ha res a fer. Som culpables per qué sí. Bin laden no era la millor persona del món, no era un sant baixat del cel, però tampoc ho són menys les persones qye surten contentes celebrant, cridant d'alegria per la mort d'algú. Dessitjar la mort d'algú, ho considero una provocació, una falta d'humanitat, d'allò que precisament criden, d'allò precisament els manca. Hem perdut la part humana. I llanço aquesta pregunta, no es mereixeria un judici? O és que hi ha gent que mereix judici i altres no? Només per qué uns quants així ho decideixen? I els musulmans? A ningú els pregunta què en pensen ells de tot això? i de nosaltres? No som també nosaltres assassins d'altres pobles? I si ells ens condemnen a nosaltres sense judici? No, això no, no pot passar, som europeus, som la cultura!! i ells no? D'on prové el zero? i les matemàtiques? i l'escacs? i la nostra religió?...

Jutgar a una persona sense judici és del tot inhumà, sigui qui sigui, o hem oblidat l'època del Gulag rus, on milers, què dic, milions de persones foren executades sota tortura en nom de la llibertat comunista? Algú dirà, només és un i abans eren milions, era culpable, va matar a milers de persones en aquelles torres. I matar a una persona ja ens converteix en millors? hem realment après la lliçò? hem realment evolucionat o desevolucionat? Quan van començar la època del gulag o altres règims dictatorials sempre hi havia un primer condemnat però tot seguit desprès d'aquest en seguien dotzenes desprès, centenars i milers. Nomès es tracta de començar a porsar-s'hi. Només és temps de legalitzar la ilegalitat, i ja hi som de nou. Actuant en nom de la llei. Però quina llei és aquesta? Algú l'ha llegit o l'ha vist? Qui n'és el seu autor? Les èpoques del terror començen amb la set de venjança, els odis, amb les diferències. No podem permetre que aquesta es manifesti de nou, un altre cop. La venjança és una fera sempre atent, que salta sobre les seves víctimes, atrapant-les amb les seves llargues ungles i difícilment ens en podem escapolir un cop atrapats, ens clava les seves ungles plenes de verí, l'odi i la venjança en formen part, i ens omple el cap amb falses promeses, falses ilusions, falses diferències idiològiques, falses fornteres, falses comparacions de superioritat històrica, cultural, física i no ens deixa veure, engolits pel seu verí la realitat: Que formem part d'un tot, d'una globalitat difícil, però possible des de que la terra és terra, que tothom té dret a un judici, a una condemna si arriba el cas... Per què aquí arribem a un altre problema. Si realment Bin Laden era culpable, per què no jutjar-lo? Si es tenien proves irrefutables, no hi havia res més fàcil que jutjar-lo públicament i fer evident davant del món el que semblava clar, que era culpable de la mort de milers de persones innocents.. Aixì tothom quedava content.

Però no, els europeus i els americans ens creiem amb el dret de condemnar a la resta del món sense proves, només per què pensem i pensen i per això podem condemnar sense tribunal, col.locar un president on ens convé, matar quan volem. Som culpables de les majors atrocitats de la història, les guerres mundials, els camps d'extermin nazis, el gulag rus, la inquisició, la caça de bruixes... tot i aixì encara ens considerem els jutges del món. No serà per la gran experiència que tenim matant a inocents? Potser per això podem matar sense jutge? Podem dir amb orgull que tenim un ull clínic a l'hora de veure el mal del bé. La història ho correbora. Sens dubte, ningú ens supera en actes de crueltat.

Espero i desitjo, que un dia no ens arribi a nosaltres el moment de ser jutgats pels altres, sense jutges, amb el seu ull clínic particular, amb les seves particularitats, formes de veure la vida que ens condemnin ells a nosaltres repeteixo per ser diferents o possibles futurs criminals.

Veurem llavors quina gràcia ens fa veure els videos de noslatres mateixos morts per la televisió en grans llamatius titulars.