De Moscou a Varkutà: 1

L'estació de Komsomolskaya de trens és una de les tantes construccions que floreixen per tota la ciutat. Gran, enorme, per les nostres concepcions, plena encara dels símbols de l'extinta Unió Soviètica, conserva del tot el record inborrable del període soviètic amb una convinació zarista, per la recàrrega de figures i hornaments que rodejen les parets de l'estació.
El metro també és una mostra del poder i grandiositat de la capital rusa. El sostre està tot ell adornat de diferents instants del líder de la revolució del 1917. La policia, recorre la gran parada del metro de dalt a baix controlant els passatgers que sense parar circulen per aquesta important estació de la línia circular del metro. Enormes làmpares pengen del sostre. Moscou té més de 300estacions de metro i ni una sola és iguala a la resta. Totes enormes, ben organitzades pels que surten i els que entren tot i la manca de noves màquines expenedores de bitllets o portes automàtiques. A banda i banda els bagons es paren, cruixint, gemegant autèntics blocs de ferro, de més de 50 anys funcionant, alguns encara amb cartells clavats a les parets amb el nom del constructor i els premis que reberen pel seu disseny durant les èpoques passades. Els dos metros recorren els dos extrems de la parada i al vell mig resta la gran sala on s'esperen els passatgers. Les pesades verdes portes s'obren anunciant l'arribada a l'estació. Uns surten i altres baixen. Els que baixen encara hauràn de recòrrer un llarg túnel i desprès encara una llarga escala mecànica iluminada per barroques làmpares per arribar a una gran sala oval i d'allí unes grans portes de fusta els portarà a l' estació de trens.
Gran quantitat de petites parades es reuneixen en pinya per diferents zones de l'estació. Gent anant d'un lloc a l'altre recorren l'estació. A una banda queda l'edifici de l'estació de Sant Petersburg, antiga estació i per l'altre un edifici part nou part vell d'on surten els trens que s'endisen per la Rússia desconeguda, inóspita i exòtica. D'allí surt el nostre tren. Cap al Nord Blanc i verd, fred, calurós a vegades, només, això sí, durant el juliol, a l'agost a vegades ja hi neva o hi comença a gelar. Més de dos mil kilómetres haurem de recórrer per arribar a Varkuta, una de les últimes estacions i ciutats del Nord rus.
El nostre tren és com tot el pais, un incomprensible conglomerat dels anys 50-60 amb la tecnologia més puntera. La màquina i els vagons pràcticament no han canviat.