De Moscou a Varkutà: 3

La bonica estació de metro se li presentà un cop més al nostre Ivan amb tot l'esplendor de les èpoques passades. Les parets de grog clar clar amb els relleus i els mosaics dels moments més importants de la revolució bolxevic. Visca els comunistes! Pensà un breu moment no sense deixar de somriure maliciosament per sota el seu bigoti. Les grans làmpares, aranya enormes entrelleçades es aven magestusoes a les petites làmpares dels dos corredors laterals. D'aquí es dirigí a un llarg túnel blanc, de llums blanques, cares blanques, una espècie de purgatori, anotà mentalment el doctor, que s'unia a unes escales mecàniques que conduien a la sortida passant per una cúpula amb relleus, cap la salvació, al carrer controlat per decenes d'àngels custodis d'estrelles vermelles relempejants.

Un cop dins el tren: el sistema de la taula i els llits, els llançols planxats i col·locats dins una bossa. Tot ordenat, com també les gracioses tasses i vasos per preparar el té. Les llums s'apaguen. els sotracs del tren començen.Les parades i les estacions fantasmes. Com a les pel·lícules d'espies. La neu que no para de caure colgant mica en mica els alts arbres que s'enfilen amunt i amunt amb les puntes doblades pel fred i la neu, com nassos arronsats pel fred.
Els vagons vells, refets una i altre vegada, amb una mica de robell a les portes, la pintura a punt de caure, consumida pel robell, les finestres per on hi passa l'aire, i, entre els vidres, espeladraps encaixats als marcs interiors de fusta per frenar el fred. les cortines de plàstic de color granate, amb un pal travasser de fusta que permet baixar-les, no sense l'esforç de dos o més passatgers.
Les maletes sota els seients i sobre els caps. la màquina de l'aigua calenta amb les instruccions penjades a la paret.
El lavabo estret i humit, de fusta i plàstic, clavat al terra, que amb un pedal fa baixar l'aigua, i l'aixeta per rentar-se les mans on és necesari empènyer cap amunt per rentar-se les mans. El mirall petit, mig enfosquit de tant mirar-s'hi. La petita bombeta sobre el mirall. L'assegurador de la porta. La finestra tancada amb dos ferros entrevessats.
A mà dreta trobem les dues cambres dels revisors. En una treballen i donen o serveixen els té o cafes que la gent demana, a l'altre tenen l'habitació per dormir. Just a mà esquerra trobem las màquina de l'aigua calenta i la porta que ens porta al llarg passadís on es reperetixen a banda i banda els llits i passatgers, il·lumintas per les grans finestres que permeten veure el bonic paissatge que se'ns presenta. Els innumerables cotxes, les cases enormes de l'època comunista, les cases anteriors a la revolució i les de nova construcció. Els ponts i rierols. Les fàbriques grises algunes i d'altres pintades amb vius colors, amb vidres trencats, les parets calcinades, a punt de caure, esglèsies recenment restaurades, de tots colors, gran i petites, rodejades a vegades per les vies o les cases del ja antic centre antic de les localitats. Edificis nous de ciement o maò, de fusta, monuments de sants, herois nacionals d'altres èpoques o membres del partit comunista.
Les senyores grans assegudes als bancs parlant entre elles criticant alguna amiga no present o ja parlant dels seus néts, mirant de reüll alguna de les noies que escotades i amb tacons esperen el tren, movent aquelles el cap en senyal de profunda desaprovació, però repassant el seu pantinat o el seu maquillatge amb tota l'atenció del moment, mentre la noia es miralla en un petit mirall que porta dins el bolso.
Les lliteres agafades a les parets amb grans cargols. Amb dues bandes.
Arbres coberts de neu, doblats pel pes de la neu, alguns trencats i amontegats uns sobre els altres. Un gos surt d'una casa i es passeja tímidament al voltant de la casa, trepitjant el blanc jardí, olorant les plantes que encara sobresurten. El sol comença a sortir donant tonalitats rojes al paisatge. El tren s'endinsa més i més dins els boscos, sotregant de tant en tant, llançant la neu per les vies cobertes. El gel s'agafa als vagons, formant dibuixos a les finestres, fent difícil en algunes d'elles veure-hi del tot.
Algunes persones començan a recollir les mantes i llençols, baixen a la següent parada. El revisor del ton del matí reconta les peçes de roba. Altres passatgers rellegeixen algun llibre, d'altres juguen amb la canalla, emocionats, més propers al seu destí final, veure el Ded Moroz, el Papa Nöel Rus, Algun gat que treu el cap tímidament observa un petit gos que es passeja pel corredor.
Un cementiri cobert per la neu, amb les baranes de fusta de colors, a les làpides diferents símbols, estrelles comunistes, símbols ortodoxes i fins i tot algun amb simples flors sense cap símbol religiós de cap mena.
Nens plorant, altres saltant i rient amb les mares també cridant perqué no poden escoltar els interessants comentaris de la seva amiga que parla sobre el seu marit. Tema bàsic d'aquests viatges. El marit, mentrestant, dorm o parla amb un altre sobre política o del a vida en general, mirant de reüll a la seva dona de tant en tant.
El marit, generalment gros i quan pensem gros vol dir gros, amb una panxa i brassos enormes, cap rodó com de pà de ral.
D'altres en canvi, sabent que no tenen el marit a prop, expliquen sense escarafalls la seva vida més privada, tot i que clar, és un secret. No és interessant si ningú ho escolta.
Cartells avisant de la perillositat de creuar les vies rodegen les estacions, de colors vius i a punts alts, doncs durant l'hivern neva molt i podria passar si no es fes així que quedés colgat no fent-lo visible.
Grans tubs sobresurten d'uns edificis negres. Són les centrals eléctriques que donen d'escalfar a la gent. La majoria dels radiadors estàn centralitzats i començen a funcionar, tots, el mateix dia, i no deixen de funcionar fins que el govern considera que ja no fa fred.
Pals de teléfon convertits en torres de gel i els seus cables coberts per dues pells, una de gel i una altre de neu.
Una llarga estela de pols blanca segueix el tren. Com un cometa.
En algunes parts els arbres es mostren ordenats, ben col·locats, en perfecta formació, fila rera fila, d'altres de forma caótica creixen, caient uns sobre els altres, recolzats tots ells uns als altres. Arbres grans petits i minúsculs tots formant un únic arbre o un gran cementiri d'arbres, escampats per la plana.
Fum negre d'una altre central elèctrica tenyint el blau cel i altre cop vagons verds i blaus aturats a l'estació esperant per ser units a una màquina. Casetes de fusta blava creixen prop de l'edifici de mahons grisos de l'estació. Vagons blaus, marrons, negres, de formes rectangulars, rodons, amb finestres i sense finestres, carregats amb fusta, maquinària, fuel, fusta, passatgers, cartes...Llargs convois es creuen amb el nostre tren.