martes, 24 de abril de 2012

Toro o Ase

El símbol dels catalans és una ase. Jo particularment encara no entenc el per què, també podríem tenir un grill o un rovelló, la veritat, o un pica soques, els llops no, ni els ossos, doncs ja pràcticament no en tenim o ens els anys portat d'altres països.
L'ase és un bon animal, dòcil, que treballa quan vol o quan se'l pega fort, com els catalans. Existeix la expressió ni ase ni bèstia, que vol dir que no sap o no diu res. Correcta, com els catalans, que no diuen ni fan res.
L'ase és intel·ligent, no corre ni s'escapa, encara que es provoqui un foc, un toro, no, s'emporta per davant el què faci falta per escapar, encara que això suposi saltar un barranc. El toro és fort però burro, com els e... Els catalans preferim cremar-nos, però amb dignitat, en nom de tenir-los ben posats, els c....
Som així els catalans, ens deixem la pell d'ase treballant, suant com uns animals per què el toro ens tregui la sang, no és al rabès a les corrides? i de tant en tant plorem, ens queixem ben alt com l'ase, el nostre estimat ase per si algú ens allibera del jou. Ningú ens els traurà i seguirem llaurant en un camp estrany, ple de rocs i pagesos farts que ens miren com treballem de sol a sol mentre ells mengen calent el plat.
L'ase és un animal manso, no és bonic però un cop se l'ha tractat es comporta de forma afable, i aquest és el nostre mal. Som gent massa amable als altres, hauríem d'espolsar-nos les pusses que poblen la nostre contrada, és hora de fer servir la llarga cua i ventilar-los a totes, una rera l'altre
El toro té les banyes i la força per defensar-se i prou bé que les fan servir en nom de la seva llibertat. Però l'ase és famós per les seves cosses, ja seria hora de fer-les servir i alliberar-se del jou i llaurar el nostre camp, prou bé el coneixem i bons fruits ens dona.

No hay comentarios:

Publicar un comentario