martes, 24 de abril de 2012

Noves dictadures. Amb modestia

No soc jo un expert ni tampoc puc o vull criticar els paisos, alguns dels quals ni tan sols he visitat, ni que fos un minut. Pero si que em veig capaç d'analitzar alguns dels aspectes mes importants de les noves dictadures que tenim a Europa. Algunes en creacio, l'estat europeu i d'altres ja formades, durant els anys 90, amb la caiguda de l'estat sovietic, i d'altres com a ex-republiques comunistes.
  • Una de les caractristiques mes destacades de les dictadures actuals es l'esdat dels seus liders, entre els 55 i els 65 anys. Tots ells, o la majoria van viure la guerra freda i fins i tot i van participar de forma ben activa en la caiguda o promocio del sistema sovietic. Espies del regim, capataços dels camps de treball ¨Colgos¨, per exemple, o ex-diputats del parlament local.
  • Es caracteritzen aquestes dictadures per un fort control en tots els ambits de la vida dels seus ciutadans, imitant clarament el regim sovietic, pero sense estrelles, ni "tabarishe".
  • Els presidents actuals volen d'una forma innata el poder total, un poder concentrat a les seves mans. I de les seves mans traslladar-lo a les amistats properes i aquests a les seves amistats fins a arribar al ciutada de peu. En aquests paisos la concentracio del poder es total en tots els ambits.
  • Reestructuracio i monopolitzacio de totes les empreses estatals i l'intent de fer publiques el maxim nombre d'empreses privades. Per poder controlar el sistema public cal controlar les fonts de riquesa i per aixo els llocs importants, claus, s'hi col.loquen amistats, que poden ser substituides sense problemes si aquestes sobrepasen o intenten cambiar sense el consentiment del president algun aspecte de al vida de les persones.
  • Una caracteristica important d'aquestes noves dictadures es la millora de les comunicacions i de les tecnologies. Els nous dictadors han entes el missatge. La gent no protesta si se'ls proporciona una mica de ben estar, i aixo vol dir tambe internet, bones carreteres, bonics cotxes, telefons, roba... Es el preu baix que han de pagar els dictadors per tenir uns quants de burregos a les seves mans.
  • Un dels problemes que les noves dictadures s'han d'enfrontar a Europa es la nova generacio de joves que dessitgen i anhelen altres valors i maneres de viure que els seus pares. Son joves en general ben educats, que saben que el passat dels seus pares fou un engany total, i que tenen una mica de consciencia del valor de la llibertat. Es per aixo que aquests dinosaures-dictadors han de buscar nous elements per sotmetre i convencer a aquestes noves generacions de que ells son els presidents. Els mitjans de comunicacio, els programes per a joves, internet...s'han convertit en els nous mitjans que aquests utilitzen per fer callar les noves generacions. I el preu es ben mirat barat. Aquests dinosaures s'han adonat que amb uns quants canvis la nova generacio es menys convativa que la seva generacio, que no volen la confrontacio i els costa alçar la veu.
    Alguns dictadors ho han vist a temps, es el cas de Russia, d'altres no ho volen veure i segurament un dia d'aquests tindran una rebolucio, es el cas de Belorussia. El cas d'Ucraina es diferent, dos alli esxisteixen dos grups de poder precionats per europa i per russia, com el cas de Moldavia tambe o el cas d'Albania, control.lat per clans familiars i amb la pressio europea a vegades.
  • Un altre problema de les noves dictadures es la pressio dels grups de negocis que volen un mercat nou, el cas de les multinacionals, o de les grans empreses privades del pais. Aquests grups de pressio tenen diners i parlamentaris i jutges pagats a sou per control.lar els seus interessos i el president ha de jugar a vegades al seu interes, en contra desl seus personals per no arribar a una situacio de col.lapse del sistema. La compra de diputats per ambdues bandes, jutges i tot a qui faci falta es conveteix en un fet normal i aixo provoca un col.lapse a llarg plas del sistema. Un sistema que espera regals de tothom a canvi de treballar. I aixo ens porta al seguent punt.
  • La burocracia esteril. Crear una burocracia efectiva es contraproduent pel sistema. Es necessari un sistema rocanvolesc per evitar que la gent es dirigeixi a l'aparell estatal i per tant que tot continuii igual. Una burocracia que treballa quan rep regals proporciona al president la seguretat que res no canviaria en la seva contra. Funcionaris vells, que han viscut i viuen encara a l'epoca comunista, que veuen els canvis com una cosa dolenta, perillosa, que encara creuen en un sistema que ha caigut...Tot aixo beneficia al dictador de torn. Un sistema basat en les amistat i els regals i no en el benefici comu, en la idea ideal de treballar com a funcionari per ajudar als altres. No tot al contrari, un sistema personal, on cada secretari escreu propiatari de la seva taula i ordenador, un petit president local, i que si ELL o ELLA vol et posara el segell necessari o no, depenent del temps o del seu estat d'humor.
    Un sistema atrofiat beneficia al Dictador.
  • El control del parlamet tambe es necessari i per tant, conscients dels nous temps que corren el President creara i deixara crear partits i ell mateix formara part com a president del seu partit. Es faran eleccions de tot tipus, municipals, provincials, parlamentaries i presidencials, pero tot sera un joc d'amistats ja previament negociat entre els liders dels diferents partits per ocupar tants escons al parlament estatal o al parlament local. La compra de vots, el recompte fictici de vots sera la tonica general. El nou president ja abans de les eleccions sortira com a president a la televisio per donar la imatge de continuitat i provocar a la gent un pasotisme que beneficia al dictador. El pasotisme de la gent sempre beneficia al que mana.
  • El problema dels nous dictadors eurpoeus, incloc la meteixa europa al paquet. Ha quedat clar que ni el parlament europeu ni els governs locals escolten a la gent. Potser en el cas europeu no seria un culte a la imatge d'una persona concreta , sino un culte als bancs per part dels politics, incapaços de fer res. Deia doncs que els problema es que la situacio d'estatus quo es pot mantenir sense canvis mentre hi hagi una bonança economica. De tots es sabut que els grans canvis es produiexen durant fortes crisis alimentaries, economiques etc.. Per tant, les dictadures europees s'enfronten ara a un greu problema doncs no saben de moment com enfrontarla solucio. En el cas de Belorrussia mes dictadura, arribant a limits perillosos, un esclat social es del tot probable, en el cas de Ucraina o Albania en un canvi de gobern i pertant canvi de caps i clans. El cas de Russia es interessant doncs l'actual President ho sera mentre la bonança economica duri, i de moment sembla que durara per molt temps. El seu poder es basa absolutament en la millora de les infraestructures i una millora de la vida dels seus ciutadans que veuen els supermercats plens, les botigues plenes i la capacitat de viatjar i comprar sense limits. El sistema actual rus, recordem que Russia mai ha tingut una democracia real, no saben ni sembla que ho vulguin saber els russos ( la gran majoria) que vol dir democracia, durara mentre continuii el creixement economic. Mentre puguin comprar mobils i menjar sense parar, com una catarsi mental que els posa just al contrari de com vivien feia uns anys. Recordem els anys 90, botigues buides i gent fent cua per comprar un tros de pa. Repeteixo que jo no soc qui per criticar aquesta manera de fer politica, ni criticar la opinio dels russos sobre la democracia o la manera de viure. No. Jo nomes miro, observo i escric. Han de ser les persones de cada pais les que escullin la seva manera de viure. No podem donar lliçons a la resta de com s'ha de viure. Els russos ho van passar molt malament durant moltes decades i per tant entenc que ara vulguin comprar sense control i viure la vida, per dir-ho d'alguna manera. Nosaltres, tampoc es que ens allunyem massa d'ells. Per aixo tenim aquesta crisis, per estirar mes el braç que la maniga.

No hay comentarios:

Publicar un comentario